Mostra totes les entrades de t.gonzalez@fumh.cat

Escapebox i competències laborals

En l’actualitat existeixen propostes innovadores per a treballar les competències i vam tenir la sort de poder-les posar en joc. En joc literal perquè vam poder gaudir d’unes hores realitzant un escape box.

 

Proyecto C proposen una caixa plena d’enigmes i has d’aconseguir desxifrar-los tots per poder salvar el món de la seva destrucció i tot en menys d’una hora!!! La caixa era gegant i estava plena de caixes més petites amb cadenats numèrics, jocs de lògica, matemàtiques…Era impossible aconseguir el repte sense treballar col·laborativament, sense planificar i organitzar-se, sense comunicar-se, sense adaptar-se a cada caixa, sense acceptar i assolir amb confiança els reptes…tota una experiència lúdica!

“Tenir una feina no era tan impossible com em pensava”

La Miriam, abans d’entrar al programa, sempre s’havia trobat amb aquesta equació: menor d’edat + currículum antiquat + no experiència laboral + no formació professionalitazdora = mai trobaràs feina, portes tancades per a tu.

 

La jove va iniciar el programa, ja que no va aconseguir entrar al CGM així que, per quedar-se de braços plegats, va preferir apuntar-se a un programa que l’ajudés a professionalitzar el seu perfil. Quan va entrar a Singulars i després d’algunes sessions d’orientació, va tenir clar que, mentre seguia el seu camí, volia una feina en una botiga de roba per infants o de joguines. Així doncs, mentre va iniciar la formació en comerç i magatzem, va fer una cerca d’empreses per a realitzar les pràctiques. La que més li agradava era Juguettos i s’hi va adreçar personalment per a demanar poder signar un conveni. Ho va aconseguir, va realitzar les pràctiques i va ser tan bona l’experiència que l’empresa va decidir contractar-la.

 

Ara la seva equació és aquesta: menor d’edat + currículum actual + experiència laboral en pràctiques + formació professionalitzadora = primera feina de les moltes que em queden per davant.

 

 

Visita al Veggie World Barcelona

A l’octubre va tenir lloc la fira Vegana més gran de l’estat, la Veggie World Barcelona a La Farga de l’Hospitalet. El medi ambient i el maltracte animal han estat molt presents en les converses al llarg del programa així que, en saber de la fira, no vam dubtar en anar a visitar-la.

 

Vam poder veure diferents stands relacionats amb el veganisme però des de diferents enfocaments: uns relacionats amb l’abús i el maltracte animal, uns altres sobre l’impacte medi ambiental d’una dieta no vegana o vegana i d’altres sobre la influència positiva de la nutrició vegana.

Hi ha havia llocs de menjar vegà que simulaven la carn, roba i complements on no s’utilitzen les pells dels animals, entitats protectores que feien captació de fons mitjançant donatius, llibres on trobar receptes, estudis, filosofia i política vegana.

Vam assistir a la xerrada de Foods for tomorrow, la nova carn vegetal i vam assistir també a un show cooking.

 

Va ser una jornada molt interessant, ja que molta d’aquesta informació i d’aquests moviment no arriba a la gent jove… Val a dir que el Kevin, després de l’experiència, un parell de lectures i documentals, ha iniciat un canvi de dieta.

Gran Recapte: l’any vinent, repetirem!

Des que vam iniciar el programa, una de les preocupacions del grup ha estat la pobresa i més concretament la pobresa infantil. Vam estar cercant algunes dades i ara la més recent és que el 28% de les persones menors de 16 anys es troben en situació de pobresa.

És per això que vam pensar a fer una petita aportació en El Gran Recapte d’Aliments de 2019 que consisteix en una jornada de recollida d’aliments bàsics per a la posterior entrega a les persones necessitades. El Banc d’Aliments són un conjunt d’entitats preocupades en els temes relatius a la pobresa i realitzen accions, dia a dia, per a lluitar contra la pobresa, assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques de les persones i visualitzar la realitat de la pobresa a la nostra societat.

 

Realitzar voluntariat el dia d’ El Gran Recapte és molt senzill: t’apuntes a la web indicant si vols ser voluntari/a o coordinador/a, indicant la zona en què vols fer la tasca i el supermercat en què vols estar. Nosaltres vam decidir fer-o al nostre barri, ja que així podríem intercanviar informacions amb les persones conegudes. Un cop t’apuntes, t’envien un mail de confirmació i un parell reps una trucada de la persona que et coordinarà. Quan s’acosta el dia reps al correu un vídeo explicant-te la tasca. Un cop ets al supermercat, et poses l’armilla acreditativa i passes una bona estona amb la resta de l’equip i ajudes a les persones que volen col·laborar amb la compra dels productes donatius que queden degudament ordenats.

 

L’any vinent repetirem, no costa gens ni mica!

Voluntariat a Creu Roja és més que ambulàncies

El passat 2 d’octubre vam tenir la gran oportunitat de visitar Creu Roja a Granollers.

 

L’Espe, la tècnica de voluntariat, ens va explicar tots els programes i projectes que es porten a terme per ajudar a la millora de la qualitat de vida de les persones: projectes d’ocupació, projectes per a persones nouvingudes, espais per acompanyament a la gent gran, espai d’higiene per aquelles persones que ho necessitin, etc. A més a més, i com històricament ha fet Creu Roja, també treballen en l’àmbit sanitari realitzant preventius amb les ambulàncies en esdeveniments culturals, esportius, musicals, etc.

 

De tota la informació a la Sofia li va cridar molt l’atenció els projectes amb infància: servei de ludoteca, treball en presons…però el que més li va agradar va ser el d’acompanyament a la infància hospitalitzada. Tant va ser així que després d’una entrevista individual, la Sofia va adherir-se a la Creu Roja per començar el seu voluntariat a l’Hospital de Granollers.

“Quién no lo intenta, nunca sabrá si lo podía haber conseguido” Charly

El Charly, després de l’orientació i alguna experiència laboral de poca qualitat, ha decidit començar de nou: ha iniciat els estudis per obtenir el títol de l’ ESO i s’ha focalitzat en organitzar la seva cerca de feina per la zona de Barcelona.

 

Són varies les maneres de trobar feina i unes són més efectives que altres: cerca d’ofertes per pàgines generals, cerca d’ofertes a revistes, fer auto candidatures a través de pàgines web, cercar empreses a les quals vols treballar i consultar l’apartat de “Treballa amb nosaltres”, inscriure’s a una ETT, crear-se un perfil a Linkedin amb la marca personal per tal que així siguin les empreses les que contactin amb tu perquè tens un perfil atractiu, donar veus a les persones del teu voltant, utilitzar diferents xarxes socials, generar la pròpia plaça oferint algun projecte interessant a una empresa, etc..

 

El Charly és del Vallès oriental i per tant, coneix poc de Barcelona així que va decidir que una manera bona de conèixer la zona i cercar feina podria ser la de caminar pel barri en cerca de cartells on es demana personal i així feia totes dues coses a l’hora. És, certament, una de les maneres de fer cerca de feina tot i que és important destacar que, moltes empreses amb departament de RRHH no agafen els CV en mà. Així que es va organitzar la zona per a la qual volia anar i a través d’una sessió individual d’orientació, va poder practicar aquelles respostes o arguments que ha de donar en una entrevista de feina mitjançant una pràctica de role-playing (teatre).

 

El Charly va recórrer la zona amb el seu CV en mà i anava decidint a quins llocs apropar-se i a quins no depenent dels seus interessos. Apuntava a on donava el CV o a on l’informaven que la manera correcta era inscriure’s a través de la pàgina web, tot això per, posteriorment, fer un seguiment de les seves candidatures.

 

Aquestes són unes reflexions seves:

“El hecho de salir a la calle y hablar con tantas personas desconocidas y que todas me atendieran con una sonrisa pues me ha hecho creer en mí, subir mi autoestima así que tengo una sensación de alegría pese a que nadie me ha dado trabajo al momento, eso ya se verá pero primero hay que dar pasos. Somos personas y como todas, tenemos muchos miedos que están ahí pero la mayoría solamente están en nuestras cabezas como por ejemplo el miedo al rechazo, al qué pueden pensar de nosotros, al seguro que no soy suficiente…pero si eso lo conseguimos callar, con el acompañamiento a veces de terceras personas como la orientadora, la iniciativa de salir a la calle te hace darte cuenta de que estás vivo y que hay posibilidades y que hay que mirar adelante. La actitud en la búsqueda de empleo es muy importante. No sé si tendré respuestas o no pero lo he intentado y me siento muy orgulloso.”